no és tant fàcil, però per ser la primera vegada està prou bé... Ho deixaré escrit per poder-ho repetir!
tinc sabó per donar i per vendre, però s'ha de dir que neteja prou bé, tot i que tot just fa una setmana.
Les mides que vaig fer servir per 1 litre d'oli:
1 litre d'aigua
160 gr de sosa càustica
5 ml. d' essència de romaní
Oli de coco (corporal)
Les coses que vaig necessitar:
2 recipients de plàstic (eren garrafes d'aigua obertes)
1 espàtula de fusta per remenar
el minipimer
paper d'embalar
Per protegir-me de la sosa.. (crec que vaig exagerar, però com que estic prenyada, millor protegir-me bé)
ulleres
guants de làtex
un mocador per la boca i nas
I el procediment és fàcil:
- Barrejar el litre d'aigua amb els 160 g. de sosa (aq. és el tros perillós! és tòxic i corrosiu si et cau a sobre la pell, i el vapor pels ulls i les mocoses...)
la barreja s'escalfa, i fins que no es torni a refredar (- de 35º ), no la podem barrejar amb l'oli.
- Fer la barreja amb l'oli (al tanto que t'esquitxi la sosa)
- Passar pel minipimer durant 10 minuts.
- Quedarà una pasta semblant a la mel.
- Posar-lo en els motlles que vulguis, però que no siguin d'alumini!
Coses:
- En vaig fer de dos tipus, en un hi vaig tirar essència de romaní, i a l'altre un oli corporal de coco (Monoï de tahití).
- El de romaní el vaig passar pel minipimer 10 minuts i el coco 5min. La diferencia ha sigut que el de romaní s'ha endurit més que el de coco, era una massa més homogènia. És important que s'emulsioni durant 10 minuts com a mínim!! al de coco li han quedat com dos fases, una crosta i una part més tova (l'interior), i a més deixa anar molt més oli un cop embolicat.
- També vaig intentar tirar-hi unes fulles de romaní, suposo que pot arribar a quedar bé, però la part on hi ha fulles tarda més a endurir-se, i quan els vaig desmotllar es van anar desfent... a més eren les flameres d'alumini, total una mica desastre, però en vaig poder salvar alguna cosa.
- El de romaní, fa olor de romaní. El de coco, fa olor de sabó. Suposo que s'hi ha d'afegir essència (oli essencial) i no oli corporal amb olor!
- Al cap d'un dia apareix un líquid entre el recipient i el sabó, vaig llegir que era lleixiu, no ho sé, l'he guradat a veure què (a la foto, el pot de vidre)
- És millor esperar-se dos dies sencers (com a mínim) abans de tallar-lo i embolicar-lo. Lo millor es anar provant la duresa amb el dit. Jo m'he esperat una setmana pel de coco i encara era bastant tou, crec que no vaig fer bé l'emulsió. En canvi el de romaní era com tallar mantega freda, super gustós... i molt més agrït per que no es desfeia.
- El paper d'embalar marró va bé per embolicar els sabons. Vaig voler aprofitar un paper de regal (d'embalar però vermell), va igual de bé, però el sabó de dins s'ha tenyit de vermell...
i ja està, crec que això és tot el que no recordaré la propera vegada que vulgui fer sabó!
Aquí ho deixo escrit!!
