120 dies

 

 mira quina familia has ajudat a fer

 

 

 

 

avui fa quatre mesos que estem intentant resoldre la quadratura del cercle

 i tu, sense fer gaire enrenou, i amb molta paciència

(que dur que és, ser el petit)

ho estàs fent molt bé

 

de fet és el que ho està fent millor de tots quatre

 

quatre mesos...

 

120 dies fent equilibris

 

 

 

120 cops rebuts

per algú que t'estima massa

 

 

paciència i a créixer!

 

moltes felicitats, petit!

 

 i moltes  felicitats a la lloba valenta

que va udolar més fort que mai

perquè feia més mal que mai

 

 

 

 

i aquí tens el Llogari,

a qui, sense que el demanés,

els teus pares li vem fer un regal,

Un regal que es deia Marçal

 

i encara que et costi de creure, quan vol és un angelet

i quan siguis una mica més gran ho podràs comprobar,

i tot i que li has hagut d'aguantar el que només tu saps,

t'estima bojament

 

 

 

 

 

gràces a tots tres per ser un dels tres motius de la meva vida

 

 

 

 

 

12 de Gener del 2013

 

 

 

Doncs si, el 12 de Gener vaig tornar a udolar, per força...
per què no era lluna plena, ni lluna nova. Tot i que estava tot bé, els metges no podien aguantar més, per protocol el Marçal havia de néixer.
...i si si, visca l'oxitocina! amb dues hores ja era fora de la panxota.
No sabrem mai quin dia hagués sigut el seu aniversari de debò.
Al curs de prepart ens van dir que ara els metges es basen en la teoria del gen embrionari, un gen que el tenim desde que ens conceben els pares i que sap quan sortirem de l'ou, o el temps que ens estarem gestant dins la panxa de la mare... o sigui, podriem saber quan hauria nascut el Marçal.

...en fi, és igual...
el Marçal ja és aquí, ja fa uns 20 dies que intentem viure tots quatre a casa sense cap accident.
Espero que duri, moooolts anys!

Felicitats Marçal!!

(...siguin pel dia que hauria hagut de ser...)
 

Udols

 

 

 

Diuen que el llops udolen per lluna plena.

 

 

Jo no sóc un llop.

De petita vaig ser-ho algun cop, un cadell de llop que vivia al bosc i passava aventures. Practicament ja no ho  recordo. L'última vegada que vaig tornar a ser un llop va ser quan va néixer el llogari. Vaig udolar unes quantes hores... sense córrer pel bosc i sense ser lluna plena,

potser faltaven dos o tres dies per la lluna nova.

 

 

Aquest cop no sé si em convertiré en llop, en guepard o en quin animal... l'únic que sé és que no queda gaire, això ho decideix el Marçal...

 

Aquest cop,

espero ser un llop

i udolar per lluna plena.