Diuen que el llops udolen per lluna plena.
Jo no sóc un llop.
De petita vaig ser-ho algun cop, un cadell de llop que vivia al bosc i passava aventures. Practicament ja no ho recordo. L'última vegada que vaig tornar a ser un llop va ser quan va néixer el llogari. Vaig udolar unes quantes hores... sense córrer pel bosc i sense ser lluna plena,
potser faltaven dos o tres dies per la lluna nova.
Aquest cop no sé si em convertiré en llop, en guepard o en quin animal... l'únic que sé és que no queda gaire, això ho decideix el Marçal...
Aquest cop,
espero ser un llop
i udolar per lluna plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada