l'estrés de fer res

Tardes llargues de juliol....joder! no puc parar de pensar en tot el què faria si no fos aquí tancada...
i un cop a fora no faig res del què em pensava que faria...per què en això pensava... en no fer res...
necessito vacances? jo crec que el què necessito és desfugar-me fins a no pensar en res...
pot ser el què necessito és no pensar en res...
acostumada a tenir sempre coses al cap... o això em sembla de vegades...
si el nostre cap fos buit segur que no ens estressariem...tant sols actuariem...

"que cada dia espero el tren,

que cada dia em miro el mail,

si puc, que el meu jefe és com un cuc,

que cada dia em prenc com puc, el suc

de pastanaga un pèl espès.

Que cada dia prometem

"passo! avui em llevo a les tres!"

però sense haver-ho entès,

ja tens un peu a terra i el llum encès,

ja et dutxaràs després,

que t'ha pillat l'estrés,

avui toca pagar el mes,

i jo no tinc diners...

i no és que en vulgui més,

però no fer res i cobrar el mateix, si."

madamanita